Invers

Invers transcorre entre dues vies paral·leles en un viatge cap endins. Paraula i imatge juguen a desdibuixar les fronteres; de vegades, l'una pren el gest de l'altra. Fan camí des del paisatge extern fins a l'intern. La mirada vagareja, en la primera part, amb imatges on l'aigua és element de creació, on no som res i som part de tot. En la segona, la distància entre l'interior i l'exterior s'acurta i esdevé la drecera que recorrem, inevitablement, per no fer massa indigerible la mirada cap endins. En la tercera part, ens aproximem, tant com ens permeten els ulls i el llenguatge, a l'espai més íntim de l'existència: allà on és difícil accedir sense por, on les ferides i els dubtes romanen quasi inalterables a pesar del temps i de l'intent d'acceptar els nostres límits.