Vicent Sanxis Martínez
Vicent Sanxis viu entre Rafelguaraf (on va nàixer l’any 1955) i Carcaixent (on resideix des de 1981).
En narrativa s'inicià amb una trilogia morisca —amb els títols de Fàtima de Berfull, Històries d'un alamí i Aventura a Tunísia—. Novel·les a les quals seguiren El repòs del sobirà, Vespres de foc, Cendres de Ternils, Terra de frontera i Roders. I també, els llibres de contes i relats El geperut del Buixcarró i altres contes, Enyorança magribina, El conte de She Rong (Laia), Contes del Riurau, El tresor del vereder i Dellà lo riu Xúquer.
A partir de 1998, en què guanyà el 25 d'abril Vila de Benissa, ha sigut reconegut amb altres premis, com ara el Valldigna (2000), el segon del Mossèn Còdol d'Igualada (2002), Ciutat de Torrent (2003) o Poble de Barxeta, tant en la modalitat juvenil (2007), com en la de novel·la de 2016.
Podem trobar articles seus en revistes, llibres de festes i al diari Levante-EMV. Des de 2006 gestiona el blog Notes de l'exili, sobre el poble de Rafelguaraf, del qual ha estudiat nombrosos aspectes històrics com a cronista oficial que n'és, i sobre temes literaris diversos.
