Mons humans, mons naturals

Assaig que reuneix quaranta texts curts que tenen com a protagonistes els elements de la natura i les persones del món rural. Altrament dit i de manera més precisa, són narracions en les quals hi compareixen animals, plantes, bolets, meteors, núvols i penyals amb la visió que la gent rural ha anat creant al llarg dels segles, com a conseqüència del contacte amb la natura i de la interpretació que n’ha arribat a fer amb l’afany de comprendre-la. Juntament amb aquests elements, també hi fan acte de presència naturalistes, antropòlegs, etnòlegs, folkloristes, lingüistes i escriptors, de les obres dels quals se n’extrauen dades i anàlisis que ajuden a copsar moltes de les creences antigues. Les vivències i les emocions personals de l’autor també es barregen amb aspectes diversos de la natura i de la cultura i, sovint, es reflexiona sobre la desaparició d’una manera particular de concebre el món que ha perviscut, fins fa no massa temps, en la nostra societat rural.