Vicent Olaso

Vicent Olaso escrivia poesia des dels temps del batxillerat, i mentrestant anava passant amb estudis accidentats, amors impossibles o socialment inexcusables, udols nocturns amb brindis a l’eixida del sol, i algun que altre acte mitjanament assenyat. El 2008 l’editorial Emboscall va tenir a bé publicar-li allò que havia resultat illès de tants fulls solts, quaderns engroguits i paperets estripats. En veure aquella criatura a les mans, que portava per títol Esclats i neguits, va decidir fer de la poesia un ofici fins a la mort. Pensat i fet, el 2011 guanyava el XXXI Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó, que l’editorial 3i4 treia a la llum l’any següent, és a dir, el 2012. Per si encara quedaven dubtes, El soroll de la pedra deixava ben a les clares que Vicent escriu sobre les pròpies experiències d’una vida fragorosa, sobre les peculiaritats de l’entorn més immediat, les glòries i misèries de l’amor i, en general, sobre tot allò que en un moment o altre li provoca alguna mena de reacció sentimental, com ara una xiqueta descalça a la porta de casa, els preparatius d’una processó, o que tu hages decidit llegir-te aquest llibre.