Vicent Sanxis Martínez

Vicent  Sanxis Martínez

Vicent Sanxis (Rafelguaraf, 1955) viu a Carcaixent des de 1981. Ha sigut funcionari dels ajuntaments de Tavernes de la Valldigna i Carcaixent, i de les Corts Valencianes, i si bé ara és pensionista, es manté actiu com a escriptor.

Vicent s'interessa per l'etnografia, la geografia, la història i l'onomàstica del seu entorn més pròxim: sobretot les Énoves i la Ribera del Xúquer. Fruit d'això són estudis comIntroducció a la història de Rafelguaraf, el Tossalet i Berfull –obra bàsica que el motivà a escriure–, Bandolerisme a Barxeta, La subcomarca de Castelló i les Énoves –amb Joan Català– i Toponímia de Rafelguaraf.

Des de 1995 també escriu narrativa històrica, amb quasi tota la seua obra literària ambientada al seu espai vital. La integren una trilogia morisca, a hores d’ara amb els títols de Fàtima de Berfull, Històries d'un alamí i Aventura a Tunísia. Novelles a les quals han seguit El repòs del sobirà, Vespres de foc, Cendres de Ternils i Terra de frontera, les dues últimes publicades a Edicions 96. A més té publicats els llibres de contes i relats El geperut del Buixcarró i altres contes, Enyorança magribina, El conte de She Rong (Laia), Contes del Riurau, El tresor del vereder i Dellà lo riu Xúquer.

Ha rebut els premis 25 d'abril, Vila de Benissa 1998; Valldigna 2000; Terra, Carcaixent 2001; Mossèn Còdol d'Igualada 2002 (2n); Ciutat de Torrent 2003; Poble de Barxeta 2007 (juvenil) i Poble de Barxeta 2016 (de novella curta).