Óscar Palomares Navarro
Historiador de l’art i antropòleg. M’agraden les magdalenes, el cementeri, les bosses de plàstic (encara que contaminen) i els diners, com a la iaia de ¿Qué he hecho yo para merecer esto! (Pedro Almodóvar, 1984). També les pel·lícules de Sara Montiel, dotorejar i la paraula vicissitud, potser perquè mai l’escric correctament a la primera. Immers en les històries de monges i novícies cantaires del cinema espanyol, per devoció personal i per obligació doctoral. Sempre en els límits de l’autoficció, així que em trobareu en Allò que passa mentre passa la vida i en Les metamorfosis (o sobre els canvis que anuncien la fi del món). A voltes escric per no callar.
